Mòdul

Introducció#

El 1985, en una classe de sisè, cinc alumnes van decidir fer un tapís entre tots.

Cadascú programava un quadre i després els ajuntarien tots en un sol dibuix.

La Lynn va escriure una funció square per al seu quadre. En Carlos també en va escriure una que es deia square, però la seva feia una altra cosa.

Quan van carregar els dos programes a la mateixa màquina, la segona square va esborrar la primera, sense avisar.

Ho van resoldre com es resol a mà: posant un número al final de cada nom. square1 era la de la Lynn i square2 la d’en Carlos.

Funciona, i és horrible.

Vol dir que abans d’escriure cap línia t’has de reunir amb tothom per repartir-vos els noms, i que cada nom nou és una negociació.

Els mòduls són la manera com Python resol això.

Cada fitxer té la seva pròpia taula de noms, i dos fitxers poden tenir una funció square cadascun sense trepitjar-se, perquè quan les fas servir dius de quin fitxer vens a buscar-la.

Però separar noms no és l’única cosa que fan, i tampoc no és la més important.

El que fa un mòdul és deixar-te fer servir una cosa sense haver d’entendre com està feta.

Quan escrius forward(80) no saps com dibuixa la ratlla, i tant se val: només has de saber què li has de donar i què fa.

Un mòdul teu val exactament igual. Qui el fa servir n’ha de saber el nom i els paràmetres, i prou.

La programació modular fa referència al procés de dividir una tasca de programació gran i feixuga en subtasques o mòduls separats, més petits i manejables. Després, els mòduls individuals es poden combinar com si fossin blocs de construcció per crear una aplicació més gran.

Un mòdul Python és un fitxer .py que allotja un conjunt de funcions, variables o classes per a poder-los usar en qualsevol programa.

Crea un projecte module amb Uv

uv init module

Modul#

Crear els nostres propis mòduls és molt fàcil 😉

Per exemple, podem definir un mòdul math.py amb dues funcions add() i subtract().

def add(a, b):
    return a + b


def subtract(a, b):
    return a - b