Filebase

Introducció#

Tens una carpeta de fotos al portàtil.

Les vols poder obrir des del mòbil, passar-ne una a algú, i que no desapareguin el dia que el disc peti.

Un servei d’emmagatzematge d’objectes fa exactament això: li dones un fitxer i et torna una adreça.

Cap servidor per muntar, cap disc per comprar, cap còpia de seguretat per programar.

Filebase és un d’aquests serveis, i el pla gratuït són 5 GB i 500 fitxers sense demanar targeta de crèdit.

Objectes i buckets#

Un disc dur guarda fitxers dins de directoris.

Un magatzem d’objectes, no.

Guarda objectes dins de buckets, i un objecte són tres coses: una clau, un contingut i unes metadades.

No hi ha arbre de directoris, no hi ha permisos d’usuari i grup, i no pots obrir un objecte pel mig per canviar-hi quatre bytes: el puges sencer o no el puges.

Sembla que hi perdis molt.

Doncs és precisament això el que fa que funcioni: sense arbre de directoris, un objecte és una clau dins d’un espai pla, i un espai pla el pots repartir entre mil màquines sense que cap d’elles hagi de saber què fan les altres.

Per això tot el que has de guardar i no has de modificar — fotos, vídeos, còpies de seguretat, factures, logs — acaba en un magatzem d’objectes i no en un disc de xarxa.

S3#

L’any 2006 Amazon va publicar S3, un magatzem d’objectes que es fa servir per HTTP.

L’API va acabar sent un estàndard de facto: avui gairebé tots els serveis d’emmagatzematge del món la parlen, encara que no siguin d’Amazon.

Filebase és un d’ells.

Per tu això vol dir que les ordres que aprendràs aquí serviran contra Amazon, contra Cloudflare R2 o contra el servidor que muntis tu a MinIO: només canvien l’adreça i les credencials.

I que si un dia Filebase et puja el preu, te’n pots anar a un altre lloc sense reescriure res.

Això segon és el que de veritat compres quan tries un servei compatible amb S3: el dret a marxar.

IPFS#

Filebase, a més, publica cada objecte a IPFS.

A la web una adreça diu on és el fitxer: https://xtec.dev/tiger.jpg és aquell servidor, i si el servidor cau no hi ha tigre.

A IPFS l’adreça diu què és el fitxer: un CID (Content Identifier) és el hash del contingut.

Dues persones que pugin el mateix fitxer obtenen el mateix CID, i si canvies un sol byte el CID canvia.

Com que el nom no depèn de cap servidor, qualsevol node que tingui el contingut te’l pot servir.

Redundància#

Un objecte de Filebase no viu en un disc.

Es parteix en trossos que es reparteixen entre nodes de països diferents, i per tornar-lo a muntar no calen tots: n’hi ha prou amb una part.

Si un node cau, els trossos que hi havia es refan en un altre node sense que el servei s’aturi.

Aquesta és la feina que pagues quan llogues un servei així, i mentre te la facin no te n’assabentaràs mai.

A MinIO la faràs tu: muntaràs un clúster de vuit discos, en mataràs uns quants i veuràs exactament quants en pots perdre.

Consola#

La consola web de Filebase és https://console.filebase.com.

Dashboard#

El dashboard resumeix el compte: quants buckets tens, quants objectes hi ha, quant ocupen i quanta transferència has gastat els darrers 30 dies.

L’espai ocupat s’actualitza cada hora, així que no esperis veure-hi un objecte que acabes de pujar.

Buckets#

Un bucket és un contenidor d’objectes, amb les seves metadades.

Quan crees un bucket tries la xarxa on viurà: Object Storage o IPFS.

Tria IPFS: és el que fa diferent Filebase, i és el que necessites a la resta de la pàgina.

S3 API#

Filebase parla S3, així que hi pots fer anar qualsevol client d’S3: l’mc de MinIO, rclone o el client oficial d’Amazon.

Aquí faràs servir l’AWS CLI, perquè és el que trobaràs documentat a tot arreu.

Instal·lació#

Obre una terminal de PowerShell i instal·la’l amb Scoop:

scoop install main/aws